De Gallagher a Bowie
Suposo que amb els anys comences a relativitzar coses. Fa poc parlava amb un col·lega sobre si encara teniem cançons, llibres o pel·lícules preferides. Quan dic preferides em refereixo a "La pel·lícula", "La cançó" o "El llibre". Al cap de tants anys a les esquenes aquests favoritismes minven. Una de les meves filles és una Directioner super motivada. Em fa gràcia veure-la fent el que jo feia fa anys (el segle passat) amb en Rory Gallagher, Status Quo o Lou Reed.
He tingut sort que a les meves filles els agrada la música. Fins i tot puc compartir coses amb ells tot i els gran salt generacional que ens separa.
Uns de les cançons que més m'ha impactat últimament ha sigut "Where are we now" d'en David Bowie. Sincerament no puc explicar per què m'agrada tant. Potser que m'hi veig retratat.
Uns de les cançons que més m'ha impactat últimament ha sigut "Where are we now" d'en David Bowie. Sincerament no puc explicar per què m'agrada tant. Potser que m'hi veig retratat.
Comentarios
Publicar un comentario